Sylvain resideix al Québec, Canadà, però sempre pensava en aquells dies en què podria agafar la bici i rodar per Cambrils. Per ell, el ciclisme no era només un esport per mantenir-se en forma, sinó una manera de cuidar la seva salut durant la jubilació.
Es considerava un ciclista mitjà i calculava que feia uns 7.000 quilòmetres a l’any . “Sortia amb bici per pur plaer”, deia, i el que més el motivava era enfrontar-se a les muntanyes que envoltaven Cambrils. Cambrils havia conegut uns anys després d’haver pedalat per la Serra de Tramuntana a Mallorca, on havia passat sis anys explorant l’illa. Necessitava un canvi i, encara que els seus amics al Quebec li parlaven de Dénia i Cambrils, quan va provar Cambrils fa quatre anys, no va parar de repetir.
D’altra banda, Joris, un belga que venia d’un lloc on el ciclisme era molt més que un esport, gairebé una religió. Es definia com “una cosa competitiva però amb bon rotllo” i assegurava que tota bona sortida amb bici acabava amb una cervesa entre amics.
Joris va descobrir Cambrils fa més de deu anys . Des de la primera visita, es va enganxar al ciclisme ia explorar la zona. “No era d’aquells que es queden tot el dia a la platja —explicava— la meva primera ruta va ser per la Serra de Llaberia i em vaig enamorar de seguida. Tant que va acabar comprant una casa de vacances allà i visitava diverses vegades l’any, organitzant quedades amb amics ciclistes per rodar plegats.”
Quan els preguntaven per què triar Cambrils per sortir amb bici, Sylvain responia que la Costa Daurada, i especialment Cambrils i rodalies, oferien rutes per a tots els nivells, amb carreteres segures i conductors respectuosos amb els ciclistes .
Joris afegia que el clima també era un punt fort: encara que alguns dies clarejaven amb vent, això no era problema. Podies fer rutes fàcils pel pla o buscar pujades més dures a l’interior, i sempre et creuaves amb altres ciclistes, cosa que feia que mai no et sentissis sol.
Sylvain recordava que pedalar entre vinyes, ametllers i tarongers et connectava amb la natura . I després de la ruta, res millor que un bon vi i un dinar deliciós. “Sortir pel poble, tastar tapes, conèixer gent i entrar a les seves botigues plenes d’història era una cosa que gaudia molt cada any”.
Sobre les èpoques de l’any, afirmava que la primavera i la tardor eren perfectes per pedalar. “Els primers sis quilòmetres per sortir de Cambrils poden ser una mica durs, però després vénen les pujades que van enganxar de debò”.
Pel que fa a rutes, Sylvain tenia diverses favorites amb sortida i arribada a Cambrils, sempre amb alternatives segons la forma física del moment:
-
Coldejou, Marca, Falset, Porrera i tornada per Teixeta (77 km i 1226 metres)
-
Llaberia anada i tornada per Camí de Pratdip (85 km i 1378 metres) o amb opció a Hospitalet (82 km i 1211 metres)
-
Escornalbou: Vinyols, Ruidoms, Montbrió, Villanova, Castell Escornalbou, Argentera i tornada per Montbrió (60 km i 800 metres)
-
Vinyols, Ruidoms, Les Borges, Maspujols, Alexia’s, Villaplana, Mussara i tornada per Alforja (77 km i 1256 metres)
-
Pujada a la Teixeta i pas a Porrera, amb tornada per Falset i Colldejou
-
Vinyols, Ruidoms, Alforja, Portugal, Selva i tornada per Reus (62 km i 830 metres)
-
Montroig, Coldejou, Marca, Masroig, Molar, Lloar, Grataloops, Torroja del Priorat, Porrera i tornada per Teixeta (105 km i 1900 metres)
-
Pratdip, C44, Tivissa, Serra d’Almos, Darmos, El Masroig, Marca i tornada per Colldejou (102 km i 1614 metres)
-
Vinyols, Ruidoms, N420 fins a rotonda cap a Alexia’r, Villaplana, Selva, L’Albiol, travessant la Mussara i tornada a Alforja (94 km i 1428 metres)
Sylvain només tenia bones paraules per a Cambrils: per les seves rutes, la seguretat a les carreteres, la poca circulació i l’amabilitat de la gent , que sempre estava disposada a donar un cop de mà si tenies algun problema.
Joris tancava amb un toc de misteri: “Ho recomanaria a altres ciclistes, però m’agradaria guardar aquesta joia per a mi, que no s’ompli de gent…”